Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
amplada de camp
Física
Dimensions del camp de definició d’un instrument òptic, mesurades en la direcció perpendicular a l’eix òptic.
amplada d’una banda d’energia
Física
En un espectre de freqüències, diferència entre el límit superior i l’inferior d’una banda.
polzada
Física
Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats.
Correspon aproximadament a l’amplada del polze
fórmula de Breit-Wigner
Física
Fórmula que expressa la secció eficaç de la captura radiativa d’una partícula A (p ex, un neutró) per un nucli B, quan l’energia E de la partícula incident A és molt propera a un nivell excitat.
energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ
camp de definició
Física
Regió de l’espai que comprèn tots els objectes visibles amb un instrument òptic determinat.
Si aquest treballa amb objectes situats a una distància finita, l’amplada del camp és mesurada per radi del cercle que conté els punts visibles d’un pla perpendicular a l’eix òptic que sigui situat a la distància en qüestió Si el sistema treballa amb objecte a l’infinit, el camp és mesurat per l’angle que determina la direcció del punt visible més extrem i el centre de la pupilla d’entrada, angle que és anomenat camp angular de l’instrument
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
altímetre de radar
Física
Altímetre de sondeig basat en el principi del radar, que determina la seva altura real mesurant el temps que triga a rebre l’ona electromagnètica que ell mateix ha emès, reflectida per la superfície de la terra.
És anomenat també radar altimètric És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…