Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Quiriguá
Estela monolítica trobada a Quiriguá
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Ciutat maia d’època clàssica situada a la regió oriental de Guatemala, a la vora del riu Motagua, en una zona de selva tropical.
Se'n conserva només un monument arquitectònic, però, per contra, hi ha el millor conjunt d’esteles de tot el territori maia són esteles monolítiques, alguna de les quals arriba als 10 m d’alçada, cobertes de magnífics relleus i inscripcions A Quiriguá hi ha dades registrades del s IV al X
Río Azul
Ciutat antiga
Ciutat maia de Guatemala que conegué la seva esplendor màxima durant els s. VII i VIII dC.
Hi han estat excavats temples, edificis administratius, palaus, habitatges i dues tombes que pertangueren a individus nobles Fou descoberta el 1962 i excavada a partir del 1982 per un equip dirigit per REAdams
Avaricum
Ciutat antiga
Una de les principals ciutats de la Gàl·lia preromana, prop de l’actual Bourges (Berry), capital dels bitúriges.
Fou presa per Juli Cèsar l’any 52 aC
Tikal
Temple I i plaça principal de Tikal. Aquesta ciutat, situada al Petén, era una de les més importants i més poblades de la civilització maia
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat maia situada a la vall del Holmul, a Petén (Guatemala).
Primitiu centre religiós, s’hi formà al voltant la ciutat més gran de tot el territori maia Entre els seus monuments segles III-IX hi ha els temples piràmide fins a 70 m d’alt, palaus, tombes i altres construccions, així com moltes esteles cobertes de relleus i inscripcions
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics