Resultats de la cerca

Formà part de la Lliga d’Esparta s VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri s V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa

Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals

Fou fundada per Epaminondes l’any 369 aC, després de la batalla de Leuctra Situada al peu del vessant occidental del mont Itome, fou dotada d’una poderosa muralla, de la qual es conserven en bon estat diversos sectors A l’interior de la ciutat s’ha excavat l’àgora, amb un temple central i una entrada monumental flanquejada per un bouleuterion i un ekklesiasterion També s’hi coneixen restes d’un estadi i d’un teatre

Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica

Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del s III fins al principi del s V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’edat mitjana Les…

Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…