Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
palma
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el sector…
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
© Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
Museu
Museologia
Centre inaugurat el 2004 a Palma que conté el fons artístic modern i contemporani.
A la collecció hi ha obres provinents dels patrons del centre Fundació d’Art Serra, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma i de donacions i dipòsits de colleccionistes privats i artistes i entitats Aplega més de 500 obres d’autors diversos, entre els quals destaquen Santiago Rusiñol, Joan Miró, Picasso, Marina Abramovic, Miquel Barceló, Ferran García Sevilla, Christian Boltanski, Jorge Oteiza, etc L’equipament es construí a l’interior del baluard de Sant Pere, a les antigues murades renaixentistes de la ciutat Una de les sales expositives i…
Antoni Bellver
Filosofia
Cristianisme
Lul·lista, canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l’estudi general de Palma.
Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma
Marià Bordoi i Frau
Cristianisme
Teòleg.
Carmelità, fou prior del convent de Palma Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilullista Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”
Pere Antoni Matheu i Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud 1931, Cristianismo e islamismo 1934, Iconografía mariana 1955 i Guías de la seo de Mallorca Palma de Mallorca monumental 1958, entre altres
Domènec Brondo
Cristianisme
Dominicà.
Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612 Escriví una Relació de la santa vida de Guillem Malferit
Cristòfor Sarrà
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Miquel Moragues i Barceló
Astronomia
Geografia
Cristianisme
Eclesiàstic; doctor en teologia, estudià també geografia i astronomia.
Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841
Antoni Llaneres i Amengual
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina