Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
Bottenhavet
Golf
Sector meridional del golf de golf de Bòtnia que el connecta amb la mar Bàtica.
Ocupa una superfície d’aproximadament de 79000 km 2 , i té una profunditat màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia
golf Petalion
Golf
Golf comprès entre l’Àtica i l’extremitat meridional de l’illa Eubea.
D’uns 48 km de llargada i 48 d’amplada, ateny una profunditat de 150 m Al litoral continental, s’hi troben unes quantes zones planes i fins paludoses a Maratona Entre les nombroses illes, conté l’arxipèlag homònim
golf Terpenija
Golf
Golf de la mar d’Okhotsk, a la costa SE de l’illa de Sakhalin, marcat, a l’E, per la península Terpenija, una franja estreta (1-20 km) d’uns 100 km de llargària, que acaba al cap Terpenija
.
L’amplària del golf és de 130 km i hi desguassa el riu Poronaj
golf de Tàrent
Golf
Golf de les costes meridionals de la península itàlica, a la mar Jònica, entre el cap Colonne (Calàbria) i la Punta Ristola (Pulla).
A la part septentrional hi ha la ciutat de Tàrent
golf de Trieste
Golf
Golf que constitueix l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, entre la península d’Ístria, al SE, i les costes de Friül, al N.
De costes en general altes, al N és dominat pel delta de l’Isonzo Hi ha la ciutat homònima
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
bisbat de Constança
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg
bisbat de Basilea
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, que s’estenia pel Jura fins més enllà del Rin.
En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura