Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Anders Christensen Arrebo
Literatura danesa
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic danès.
Traduí els salms Davids Psalter, 1623 i Hexaëmeron 1661, adaptació en alexandrins del poema Semaine 1578 de Du Bartas, amb què introduí les formes barroques al seu país
Climent XI
Cristianisme
Nom que prengué Gianfrancesco Albani en ésser elegit papa (1700-21).
En la guerra de Successió espanyola es posà al principi de part del pretendent francès, però, vençut per les tropes imperials, reconegué Carles III Sostingut per Lluís XIV, condemnà els jansenistes Prohibí l’adaptació dels ritus catòlics als costums xinesos
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
Antoni Guasp
Cristianisme
Caputxí, fou conegut en religió per Antoni de Mallorca.
Deixà manuscrites una Historia crítica del Reino de Mallorca i Historia de la fundación del Convento de Capuchinos de Palma , i publicà una adaptació al mallorquí Conversa de Isidro amb lo seu Sr Rector sobre s’origen de reconfesió , 1844 de l’obra de Jaume Ponti
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…
Gabriel Busa
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lexicògraf.
Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars
,
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Literatura catalana
Teatre
Escultor i dramaturg.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta
,
Josep de Creeft i Champane
Escultura
Escultor naturalitzat nord-americà, fill d’un militar barceloní.
Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior…
Joan Eixemeno
Història
Política
Cristianisme
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…