Resultats de la cerca

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

Havia estat lloc de moriscs

Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…

Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa per una línia…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…