Resultats de la cerca

Traduí els salms Davids Psalter, 1623 i Hexaëmeron 1661, adaptació en alexandrins del poema Semaine 1578 de Du Bartas, amb què introduí les formes barroques al seu país

En la guerra de Successió espanyola es posà al principi de part del pretendent francès, però, vençut per les tropes imperials, reconegué Carles III Sostingut per Lluís XIV, condemnà els jansenistes Prohibí l’adaptació dels ritus catòlics als costums xinesos

Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació

Deixà manuscrites una Historia crítica del Reino de Mallorca i Historia de la fundación del Convento de Capuchinos de Palma , i publicà una adaptació al mallorquí Conversa de Isidro amb lo seu Sr Rector sobre s’origen de reconfesió , 1844 de l’obra de Jaume Ponti

Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…