Resultats de la cerca

De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de …

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…

Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès al Rosselló els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrec vitalici de capellà del castell de Perpinyà

Canonge d’Elna Rosselló, fou enviat a Roma el 1657 per sollicitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, i s’hi establí d’una manera definitiva És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat

Ensenyà dret canònic a la Universitat de Caen Fou bisbe de Lisieux 1447-74 i membre del consell de regència anglès de Normandia És autor, entre altres obres, de la història dels regnats de Carles VII i de Lluís XI del 1407 al 1483, d’interès especial per a l’estudi de l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya

El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló

Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886

Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó

Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament