Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Juan de los Ángeles
Literatura
Cristianisme
Escriptor místic.
Pertangué a l’orde franciscà, del qual fou provincial i predicador reial La seva obra literària, dins els corrents de la mística efectista i sentimental i influïda per Tauler i Ruysbroeck, girà al voltant de l’amor platònic i mostrà un profund coneixement de la filosofia clàssica És autor de Triunfos del amor de Dios 1590, Diálogos de la conquista del espiritual y secreto reino de Dios 1595, Lucha espiritual y amorosa entre Dios y el alma 1600, etc, que el situen entre els millors prosistes castellans de l’època
Francisco de los Ángeles Quiñones
Cristianisme
Eclesiàstic i liturgista castellà.
Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911
María de los Dolores Rafaela Quiroga
Cristianisme
Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio
.
Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració
Miguel de los Santos San Pedro
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1624-20) i arquebisbe de Granada (1630-33).
Fou lloctinent general de Catalunya 1627-29 Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada
Miguel de los Santos Díaz de Gómara
Cristianisme
Bisbe auxiliar de Saragossa (1920) i titular d’Osma (1924) i de Cartagena (1935), s’exilià a Itàlia el 1936.
Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia
Tadeu Amat i Brusi
Cristianisme
Missioner paül i bisbe.
Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de …
Arias Gallego
Cristianisme
Eclesiàstic i bisbe de Girona (1556-65) i de Cartagena (1565-75).
Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat
Manuel Subirana
Cristianisme
Missioner.
Ordenat de sacerdot el 1834 i beneficiat de la collegiata de Manresa, fou company de predicació d’Antoni M Claret a Catalunya i, després del 1850, collaborador seu a Cuba El 1856 començà l’apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes Hom donà el nom de Subirana a la població on morí
Domènec Ramis
Cristianisme
Dominicà.
Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaron los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina