Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Pere Tomàs
Cristianisme
Teòleg escotista.
Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…
Pere Bernat
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1113-29).
Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat…
Pere Serra
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat…
Pere Alegre
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1309-35).
Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
Pere Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa Assistí el 1512 al concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde Breviarium 1519, 1528, 1537, 1545 Des del 1519 era a Mallorca com a bisbe de gràcia El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de ciutat i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del s IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
Pere Aureol
Cristianisme
Teòleg llenguadocià conegut també com a Doctor Facundus
.
Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum
Pere Nicolau
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló