Resultats de la cerca

Fou vicari general de Vic 1721-44 Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums

Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas Portugal El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província

Era rector de Vilabella Alt Camp Austriacista destacat, fou deportat per ordre del lloctinent Fernández de Velasco 1704, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, fet que li permeté de posar-se al servei de Jordi de Hessen-Darmstadt, que el nomenà vicari general de l’exèrcit Assistí a la presa de Gibraltar, on féu una tasca humanitària entre els ferits més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política catalana Entrà amb ell a Barcelona 1705 El 1711 publicà un Método moral per a sacerdots castrenses

El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred I de Cerdanya

Monjo de Ripoll i amic d’Oliba El 1105 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic L’any 1023 fou tramès pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial El rei Sanç el féu bisbe d’Oviedo 1025, on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència 1035

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica

Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer

Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats