Resultats de la cerca

Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica de sus…

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682 Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques

La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…

Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví diversos sermons i una Oració 1792, precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs illustres València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent 1784 i 1804 i Carta del sacristán de Tírigs 1806, en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta