Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
hospitalària del Sagrat Cor
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina fundada el 1881 per B.Menni, restaurador de l’orde dels hospitalaris de Sant Joan de Déu.
El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa
hospitalària de la Santa Creu
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa fundada el 1792 com a Pia Associació per a l’administració de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.
La seva promotora, Teresa Cortès i Baró, en marcà l’espiritualitat de dedicació als malalts, pobres i desvalguts L’associació esdevingué congregació religiosa diocesana el 1927 i rebé l’aprovació de dret pontifici el 1962 Té cases, a més de Catalunya, a Granada i Logronyo i a Colòmbia
unió hipostàtica
Cristianisme
Unió substancial de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist.
El concepte fou proposat per Ciril d’Alexandria i definit, com a expressió del contingut revelat, pel concili de Calcedònia 451
hipòstasi
Cristianisme
Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.
hebdomadari | hebdomadària
Cristianisme
Persona destinada setmanalment a oficiar en el cor o en l’altar.
gremial
Cristianisme
Drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls en asseure’s quan celebraven de pontifical.
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…