Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
germana de la beata Verge Maria del Mont Carmel del tercer orde dels carmelitans
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Cabdet el 1891 per Elisea Oliver i Molina i Ciril Font, dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament; té 29 convents als Països Catalans.
carmelitana teresa de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada per Teresa Toda, vídua de Guasch, i la seva filla Teresa Guasch i Toda el 1878.
Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
carmelitana de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Barcelona el 1900 pel bisbe Josep Morgades i per Rosa Ojeda i Creus, dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament; té 22 cases (15 de les quals als Països Catalans).
carmelità | carmelitana
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants.
Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…
germana de la caritat de Santa Anna
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina dedicada al servei de la beneficència (malalts, pobres) i de l’ensenyament, fundada per Maria Ràfols i Bruna i per Joan Bonal a l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa.
La congregació fou aprovada canònicament el 1899, i les seves constitucions el 1904 Actualment té 2 732 germanes en 244 cases
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…
carismàtic | carismàtica
moviment carismàtic
Cristianisme
Corrent espiritual nascut l’any 1967 a l’Amèrica del Nord i estès després a diversos països d’Europa, que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives.
Entre els protestants hi ha els grups anomenats pentecostals i, entre els catòlics, és notable l’impuls adquirit per la Renovació Carismàtica
caràcter sacramental
Cristianisme
Efecte que produeixen els sagraments del bateig, la confirmació i l’orde, definit pel Concili de Trento com un senyal espiritual i inesborrable que s’imprimeix en l’ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.