Resultats de la cerca

Entre el 1576 i el 1577 restà captiu a Alger, on conegué Cervantes Serví el rei Felip II de Castella i ocupà també importants càrrecs a la cort de Lisboa Casat en el període 1584-86 amb Madalena de Vilhena, el matrimoni entrà en l’orde dominicà 1613, fet que fou degut, segons una versió de certs contemporanis, a la notícia que el primer marit de Madalena, desaparegut a Alcazarquivir 35 anys enrere, vivia encara a Terra Santa aquesta versió inspirà el drama FrLuis de Sousa d’Almeida Garret Fou un notable historiador religiós escriví una Vida de DFrBartolomeu dos Mártires 1619, la História de…

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar…

Fou bisbe d’Arborea Sardenya del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort Publicà una Vida de san Pedro Nolasco 1674 i un Edicto en què se prohibeix menjar, berenar beure en les iglésies, capelles i ermites 1681

Lector del convent de l’orde de Ciudad Rodrigo, fou cronista de l’orde i autor d’un recull de sermons Florilegio sacro , 1738 Es féu famós per la seva defensa de Llull contra les acusacions de BJFeijoo Reflexiones crítico-apologéticas sobre las obras del P Feijoo en defensa de la pureza de la fe y santidad de doctrina de RLulio 1749, contestat el mateix any pel mateix Feijoo en la seva Justa repulsa de inicuas acusaciones La polèmica fou acabada per ordre reial Fou ridiculitzat pel seu barroquisme i ampullositat per JFIsla en el seu Fray Gerundio de Campazas 1758

Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar Institutiones christianae…

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la…

Canonge de Cambrai, fou nomenat, per influència del comte d’Artois, capellà de Lluís IX Canonge de París i canceller de la universitat, fundà el collegi de teologia 1257, anomenat després la Sorbona