Resultats de la cerca

Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra

Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930

Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme

L’any 858 els monjos Usuard i Odilard traslladaren les despulles d’Aureli, Natàlia i Jordi a Saint-Germain-des-Prés de llur viatge en restà escrita pel monjo contemporani Aimoí el De translatione martyrum Georgii monachi, Aurelii et Nathalie ex urbe Corduba Parisios , important per a la història comtal catalana Aureli i els seus companys són venerats com a sants per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 27 de juliol

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Ardiaca de Poitiers ~642, es féu monjo de Saint-Maixent i fou elegit abat 653 Formà part del consell de Clotari III i fou bisbe d’Autun 660 Implicat en la política del país, s’enemistà amb Ebroin, pretendent del bisbat, els partidaris del qual el decapitaren És venerat com a màrtir A Catalunya tingué culte molt aviat, com ho prova l’antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet 939 Castellterçol La seva festa se celebra el 2 d’octubre

Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf

D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852