Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
pontifical
Cristianisme
Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc, propis del bisbe o prelat.
pontífex
Cristianisme
Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma, anomenat pontifex maximus per Tertul·lià (segle III).
D’ençà del segle V és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe , sobirà o romà
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
piscina
Cristianisme
Lloc o recipient on són llençades matèries que han servit en l’administració de sagraments, com l’aigua del baptisme, les cendres dels llenços que han servit per als sants olis, etc.
pietat
Cristianisme
Un dels set dons de l’Esperit Sant que perfecciona la voluntat de l’home, tot inculcant-li un amor filial a Déu i facilitant-li l’exercici de les virtuts cristianes, sobretot les obres de misericòrdia, la veneració i amor als pares, la compassió pels desvalguts, la devoció a les coses santes.
pica d’aigua beneita
Cristianisme
Pica col·locada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.