Resultats de la cerca

Fou cardenal 1585 i nunci a Polònia 1588 Publicà la Vulgata i un índex de llibres prohibits 1596 Seguint una política filofrancesa, sostingué Enric IV enfront dels Habsburg

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

Nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X 1513-21, tingué un paper preponderant durant el pontificat d’aquest En esdevenir papa, seguí una política vacillant entre Francesc I de França i Carles V que conduí al saqueig de Roma 1527 Hagué de sotmetre's aleshores a la voluntat de l’emperador pau de Barcelona , el qual ell mateix coronà a Bolonya 1530 obtingué en canvi la seva ajuda per tal d’instaurar els Mèdici a Florència les tropes imperials assetjaren, el 1529, la ciutat, fet que representà la desaparició definitiva de la república florentina No pogué evitar l’expansió de la Reforma, i la seva…

A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament Climent VII

Benedictí, refusà el retorn a Roma i comprà el feu d’Avinyó Excomunicà l’emperador Lluís de Baviera i induí una nova elecció imperial Acollí Jaume II de Mallorca quan fou desposseït de la corona 1344

Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Fou cardenal 1179 i bisbe de Palestrina 1181 Aconseguí d’organitzar la tercera croada

Essent arquebisbe de Ravenna 1072, es rebellà contra Gregori VII i sostingué l’emperador Enric IV, el qual l’elegí papa i l’hi mantingué fins que morí

Fou proposat per l’emperador Enric III i acceptat pels romans Morí de febres hi ha qui diu emmetzinat, i tot seguit el tron papal fou ocupat militarment per l’expapa Benet IX