Resultats de la cerca

Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió

Pius IX el beatificà el 1867 Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr Luis Flores y fr Pedro de Zúñiga , confrares seus

Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió

El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II

Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics

Autor d' Elegías de varones ilustres de las Indias , poema de més de 150 000 versos dividits en 55 cants i influïts per la mètrica d’Alonso de Ercilla En fou publicada la primera part el 1589, i les tres parts restants, al s XIX

Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820

Professà el 1759 Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín 1770, on fou martiritzat Fou beatificat el 1906 En resten les cartes i alguns versos

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…