Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Ciril I

Ciril I
© Presidential Press and Information Office of the Russian Federation
Cristianisme
Nom de religió de Vladimir Mikhailovič Gund’ajev, eclesiàstic ortodox rus.
Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…
Bartomeu Oliver i Gazà
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta.
Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular
,
Billy Graham
Cristianisme
Nom pel qual fou conegut el predicador evangèlic nord-americà William Franklin Graham.
A setze anys, el sermó d’un predicador decidí la seva vocació per al ministeri religiós Ordenat el 1939 per l’ Església evangèlica , estudià al Florida Bible Institute El 1949 feu una campanya de predicació durant dos mesos al centre de Los Angeles que tingué una gran repercussió Tanmateix, fou amb el reconeixement i aprofitament de les possibilitats comunicatives de la televisió que aconseguí una enorme influència, fins al punt de ser considerat el més destacat dels anomenats “telepredicadors”, sobretot amb el programa Billy Graham Crusades A diferència de molts d’aquests predicadors, però…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
Pius X
Cristianisme
Nom que adoptà Giuseppe Sarto en esdevenir papa (1903-14).
De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa Seu 1909, i…
Pius XI
Cristianisme
Nom que adoptà Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39).
Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…
Pius II
Cristianisme
Nom que adoptà Enea Silvio Piccolomini en esdevenir papa (1458-64).
Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes Per la seva…
Joan de Rocatallada

Joan de Rocatallada Manuscrit del De consideratione quintae essentiae (c. 1350)
Cristianisme
Predicador franciscà.
Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore i altres millenaristes i espirituals franciscans com Arnau de Vilanova amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una vintena d’anys en…
Pere Damià
Cristianisme
Nom amb què és conegut Pietro Damiani, bisbe i doctor de l’Església.
Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…
Pere d’Alcàntara
Cristianisme
Místic castellà.
Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre