Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Ramon de Barberà
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest
Philip van de Marnix
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Polític i escriptor reformista neerlandès.
Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580
Pere Aureol
Cristianisme
Teòleg llenguadocià conegut també com a Doctor Facundus
.
Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
Jaume de Caçador i Claret
Cristianisme
Bisbe de Girona (1583-97).
Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93
Arnau de Malla
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’eclesiàstic Arnau Ènnec.
Fou abat d’Amer 1051-1102 i bisbe de Vic 1102-09 La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer 1100-01 Erigí la canònica augustiniana de Manlleu , consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
Calixt II
Cristianisme
Nom que adoptà Guiu de Borgonya
en ésser elegit papa (1119-24).
Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell
Josep Massot
Literatura
Cristianisme
Cronista.
Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents
,
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina