Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Isabel Comte i de Sagarriga
Literatura catalana
Cristianisme
Poetessa.
De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE Estrugós Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros
,
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
Ramon Corbella i Llobet
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres
,
Josep Condó i Sambeat
Literatura catalana
Cristianisme
Erudit i poeta en aranès i en català.
Feu estudis eclesiàstics al seminari de la Seu d’Urgell i des del 1905 exercí el seu treball pastoral a la Vall d’Aran És autor d’un Vocabulari aranès 1915 entre els seus poemes en aranès cal destacar Era Val d’Aran , Veu det campanau i Era poma trigada Collaborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho i traduí el catecisme diocesà a l’aranès, bé que resta inèdit
,
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg.
Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772, 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías, 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…
,
Friedrich Ernst Daniel Schleiermacher
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme com a…
Dietrich Bonhoeffer
Cristianisme
Teòleg alemany.
Fou vicari de la parròquia alemanya evangèlica de Barcelona 1928-29 S'associà a la Bekennende Kirche en contraposició als Deutsche Christen, d’inspiració nazi, i des del 1935 dirigí el seminari de Finkenwalde, on sorgí Nachfolge 1937 El 1936 el govern nazi el tragué de professor auxiliar el 1938 l’exilià de Berlín el 1940 li prohibí de parlar en públic, i el 1941, de publicar escrits Malgrat tot, ell desestimà les possibilitats que hom li oferia als EUA, i restà a Alemanya D’aquells anys és Ethik , inacabada Prengué part en els moviments de resistència, cosa que el portà a la presó el 1943, i…
Angelus Silesius
Literatura
Cristianisme
Poeta místic alemany, graduat en medicina.
De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657 Publicà…
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
cabiscol
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i les col·legiates.
Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se’n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca…