Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Isidor de Kíev
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la…
Iscle
Cristianisme
Màrtir cristià.
És venerat juntament amb una suposada germana Victòria Era originari de Còrdova Una part de les seves relíquies són venerades a Breda, dins dos busts d’argent barrocs Foren donades al monestir de Breda el 1263 per Ramon de Cabrera Es creu que procedien de Sant Iscle de Vidreres Selva, on devien haver estat dutes pels vescomtes de Girona el 1010 amb motiu de l’expedició catalana a Còrdova Li han estat dedicades moltes esglésies al Principat La seva festa se celebra el 17 de desembre
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una recopilació total…
Manuel Irurita y Almandoz
Cristianisme
Eclesiàstic navarrès.
Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…
Ireneu de Lió
Cristianisme
Pare de l’Església i bisbe de Lió (~178).
Deixeble de Policarp, fou un dels més grans teòlegs del seu temps Refutà el montanisme i recomanà al papa Víctor I que arribés a un acord amb els quartodecimans Polemista antignòstic i coneixedor profund de la tradició catòlica, elaborà la doctrina de l’àνακεφαλάιωσις recapitulació cristològica de l’univers La seva obra principal és Adversus haereses La seva festa se celebra el 28 de juny
Innocenci VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Giambattista Cybo en esdevenir papa (1484-92).
Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere Accentuà el nepotisme, lluità contra Ferran I de Nàpols i intentà una croada Condemnà l’humanista Pico della Mirandola
Innocenci VI
Cristianisme
Nom que adoptà Étienne Aubert en esdevenir papa (1352-62).
Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353
Innocenci IV
Cristianisme
Nom que adoptà Sinibaldo Fieschi en esdevenir papa (1243-54).
Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió
Innocenci III
Cristianisme
Nom que adoptà Lotario dei conti di Segni en esdevenir papa (1198-1216).
De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de…
Ingobert
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, successor de Galderic (878), des d’abans del 885.
L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe