Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Antoni Ramon i Arrufat
Cristianisme
Eclesiàstic, monjo benedictí.
Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari 1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana i La Paraula Cristiana És autor de treballs…
Josep Maria Pibernat i Sancristòfol
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge…
Francesc Pujol i Pujol
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la missió de San…
Joan Mariner
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressat a l’orde, el 1760 professà, a Reus Destinat a les missions d’Amèrica, arribà al Collegi de Missions de San Fernando Mèxic, el 1785 El mateix any fou enviat a l’Alta Califòrnia, on era oficiant a les missions de Santa Clara, San Carlos i San Juan Capistrano Més tard anà a la missió de San Diego, on treballà, des de 1785 fins el 1800 Durant el mateix període, també anà a la missió de Santa Bárbara 1797 i tornà a la missió de San Juan Capistrano 1789 Cal esmentar també, el 1785, la seva participació com a cronista en l’expedició que sortí de San Diego cap a San Juan Capistrano, cercant…
Epifani de Salamina
Cristianisme
Monjo i bisbe de Salamina.
Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme
Antoni Forcades i Ferraté
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara…
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal destacar,…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’…
Anastasi de Montclar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí, de nom propi Francesc Soler i Trepat.
El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la vida missional…
Ermenter
Cristianisme
Màrtir, juntament amb Celdoni, sota Dioclecià, mort probablement a Calahorra.
Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut La passió escrita, llegendària, és del segle VIII La seva festa se celebra el 3 de març d’acord amb el Martirologi romà moriren potser el 7 de març Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica Són venerats com a patrons de Cardona les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir