Resultats de la cerca

Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló 1951 i a la de Tarragona 1970 Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense, proposta que fou…

Sacerdot 1866, ingressà a Montserrat el 1880 Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el collegi de Sant Beda de Manila 1895 Dimití el seu càrrec abacial el 1913

Fou capellà de l’arquebisbe Archibald CTait amb una filla del qual es casà i de la reina Victòria, degà de Windsor, bisbe de Rochester 1891 i de Winchester 1896 i arquebisbe de Canterbury 1903 Treballà en una línia ecumènica i, entre altres obres, escriví una biografia del seu sogre

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes

Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte

Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Escriví, entre d’altres, Mort où est ta victoire 1934 i Histoire de l’Église du Christ 1948-63, que tingué una gran difusió i fou traduïda a diverses llengües