Resultats de la cerca

Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française

Bisbe de Corint 1921 i arquebisbe d’Atenes 1938 i 1942, fou desterrat 1938-41 pel govern grec S'oposà a l’ocupació alemanya i protegí els jueus fundà el grup resistent Organització Nacional de Solidaritat Cristiana Fou nomenat regent de Grècia pel rei Jordi II 1944-46

Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San Lorenzo in Damaso …

Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…

Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc

A la mort de Martí l’Humà 1410, presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València novembre del 1410 - març del 1411 i a Sicília desembre del 1411 - febrer del 1412, preparatòries per al compromís de Casp Morí al castell de Solento Palerm sense poder acabar la segona missió

S'oposà a la decisió d’Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Malgrat que Dalmau i els seus clergues falsificaren alguns documents, la butlla de restabliment fou expedida finalment el 1091 Davant la seva persistent oposició, el 1092, al concili de Sant Gèli, Berenguer renuncià espectacularment a l’arquebisbat de Tarragona, fet que forçà el concili a pronunciar-se contra Dalmau

Ardiaca de Benasc, fou un dels quatre cardenals creats 1422 per Benet XIII a fi d’assegurar la seva successió A la mort de Benet XIII, participà en l’elecció de Gil Sanxis Munyós Climent VIII

Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i feu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector Vers el 879 el comte Guifré el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll