Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
abadia
Cristianisme
Abadiat, dignitat d’abat o d’abadessa, o del qui administra les rendes d’una abadia.
abadia
Cristianisme
Abadiat, territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.
abadia
Cristianisme
Edifici o conjunt d’edificis d’un monestir o d’una col·legiata.
abadia secular
Cristianisme
Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als s. VIII-X, a un clergue o laic que en fruïa les rendes.
abadia ‘nullius’
Cristianisme
Territori eclesiàstic regit per un abat dependent immediatament de la Seu Apostòlica.
A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades
abadia canonical
Cristianisme
Col·legiata o canonja regular augustiniana regida per un abat.
rectoria
Cristianisme
Dependència o conjunt de dependències on el rector d’una parròquia té les oficines i, generalment, l’habitatge.
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant…
Oriol M. Diví

Oriol M. Diví
© Abadia de Montserrat
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Nom de religió del monjo i gravador Pere Diví i Coll.
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina