Resultats de la cerca

Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà

Fou ordenat sacerdot a Madrid al maig del 1956 L’any 1985 fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Madrid-Alcalá Al juliol del 1992 hom li atorgà la titularitat de la diòcesi de València amb el càrrec d’arquebisbe, càrrec al qual renuncià l’any 2009 per motius d’edat El 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI Dirigí activament una campanya contra la Llei de parelles de fet de les Corts Valencianes el 2001 Els darrers anys destacà per la seva posició de radical condemna a ETA, i accentuà el seu posicionament contra els terroristes, sobretot a partir de l’atemptat de l’11 de març de…

Diputat a les corts espanyoles del 1822, defensà l’autonomia de Cuba i l’abolició de l’esclavitud Condemnat a mort pels absolutistes, s’exilià a Nova York 1824, on publicà la revista El Havanero 1824-25, en defensa de les idees secessionistes El 1839 fou nomenat vicari apostòlic de Nova York

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigüesvives 1767-1807 i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano 1804

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el…

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als Països…

Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…