Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Alonso de Cabrera
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador.
Estudià a Salamanca i se n'anà a Amèrica en haver-ne tornat fou professor de teologia a Còrdova i a Osuna La seva notorietat li vingué pels sermons, a partir del Sermón fúnebre dedicat a Felip II 1598 Una gran part de les seves obres teològiques foren editades a Barcelona
Joan Baptista Cabrera i Ibarz
Cristianisme
Dirigent protestant, primer bisbe (1896-1916) de l’Església Episcopal Espanyola.
Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper molt important en la fundació de la primera Església Evangèlica Espanyola de l’època moderna, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià Dirigí El Cristianismo 1869-71, primer periòdic protestant aparegut a l’Estat espanyol Establert a Madrid 1875, propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió ell i els seus adherents fundaren l’Església…
Berenguer de Cerdanya-Besalú
Cristianisme
Bisbe d’Elna (993-1003).
Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns
episcopalià | episcopaliana
Cristianisme
Membre d’una església estructurada episcopalment, el tret característic de la qual és una organització de base jeràrquica, al cim de la qual hi ha la figura del bisbe.
Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell
Iscle
Cristianisme
Màrtir cristià.
És venerat juntament amb una suposada germana Victòria Era originari de Còrdova Una part de les seves relíquies són venerades a Breda, dins dos busts d’argent barrocs Foren donades al monestir de Breda el 1263 per Ramon de Cabrera Es creu que procedien de Sant Iscle de Vidreres Selva, on devien haver estat dutes pels vescomtes de Girona el 1010 amb motiu de l’expedició catalana a Còrdova Li han estat dedicades moltes esglésies al Principat La seva festa se celebra el 17 de desembre
Berenguer d’Erill
Cristianisme
Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…
bisbat de Mallorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Palma i que comprèn l’illa de Mallorca i la de Cabrera.
Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…
Fortià Solà i Moreta
Historiografia
Literatura catalana
Cristianisme
Sacerdot, literat i historiador.
Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura 1903 Destinat de vicari a Navarcles 1905, inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians Fucimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, el Sòl del Pont, de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, el Coll, de…
,
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,