Resultats de la cerca

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…

Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge Ingressà a l’orde de la Mercè 1258, treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada i de Múrcia i a Alger, on s’oferí com a ostatge Considerat sant, Innocenci XI n'aprovà el culte el 1686 La seva festa se celebra el 27 d’abril

Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa

Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias

Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà

Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899

Era fill dels senyors de Preixens Noguera i germà de Bertran, senyor del dit lloc Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò 1190 per a defensar els drets de la seva església Assistí al concili III del Laterà 1179 i el 1187 promulgà, amb Ermengol…

El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una…

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió