Resultats de la cerca

Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei 1425, on morí en fama de santedat Escriví un Liber Revelationum , que es conserva manuscrit

Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els…

Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…

El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…

Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts…