Resultats de la cerca

Professà al convent d’Ocaña 1893 i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901 Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la Universidad de Santo Tomás de Manila Fou vicerector i rector del collegi de San Juan de Letrán de Manila, vicerector de la Universidad de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila 1933-56 Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses Publicà articles en…

Escriví en català el poema teològic La Immaculada 1891 i Nina En francès escriví Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la Revista…

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor del recull La vall de Prats 1925 i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir 1926

El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló

Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…