Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
comunió pasqual
Cristianisme
Recepció de l’eucaristia durant el temps pasqual, manada pel concili IV del Laterà (1215).
tridu pasqual
Cristianisme
Període litúrgic de tres dies que comença amb la missa vespertina del Dijous Sant i acaba en les vespres de Pasqua.
Pasqual Bailón

Sant Pasqual Bailón, pintura de Giambattista Tièpolo
© Fototeca.cat
Cristianisme
Religiós franciscà llec d’origen aragonès.
El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’…
temps pasqual
Cristianisme
Els cinquanta dies que van del diumenge de Resurrecció fins al diumenge de la Pentecosta.
setmana pasqual
Cristianisme
Octava que segueix el diumenge de Resurrecció i en continua la festa fins al diumenge anomenat in albis.
misteri pasqual
Cristianisme
Actualització, per mitjà de la celebració litúrgica, de l’eficàcia salvadora de l’obra de Crist, sobretot la seva mort i resurrecció (eucaristia).
Pasqual Agramunt
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians
Antoni Pasqual
Cristianisme
Bisbe de Vic (1684-1704).
Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’època tingueren
Pasqual II
Cristianisme
Nom que adoptà Raniero di Bieda en esdevenir papa (1099-1118).
Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de Lleida, i en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina