Resultats de la cerca

Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis 1917 i unes altres obres sobre temes psicologicomorals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”

Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc

Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians

Conegut per les seves prèdiques en pro de la Reforma, fou professor de Cambridge i capellà d’Enric VIII La seva obra, conjunt de discursos, fou recollida i escrita pels seus deixebles abans que fos condemnat a morir cremat per la restauració catòlica de Maria Tudor

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris…

Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”

Amb el consentiment de la muller, es féu monjo Amb Agustí polemitzà contra Cassià i Vicenç de Lerins semipelagianisme , contra els quals cercà debades la condemna papal, i escriví De gratia et libero arbitrio i Pro Augustino responsiones ad capitula obiectorum vicentiarum Mitigà l’augustinisme, subratllant la voluntat salvífica, positiva i universal, de Déu Escriptor fecund, és conegut com a poeta, teòleg i historiador intelligent i sagaç La seva festa se celebra el 25 de juny