Resultats de la cerca

Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma…

El 1699 ingressà als dominicans i, acabats els seus estudis, ensenyà teologia a Cervera Capellà del duc de Líria, l’acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l’Església ortodoxa russa amb l’Església catòlica amb aquesta finalitat publicà Catechetica Confessio Residí després a Viena

Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior del…

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’orde benedictí…

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre

Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887