Resultats de la cerca

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València Fou ordenat de prevere el desembre del 1971 Del 1986 al 1997 desenvolupà el paper de rector del Seminari Metropolità de València i compaginà aquesta tasca amb l’activitat docent en teologia Del 1998 al 2004 fou bisbe d’Eivissa El 1993 es doctorà en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el juny del 2004, càrrec que ocupà fins a la renúncia l’octubre del 2024 En la Conferència Episcopal Espanyola CEE és membre de les comissions episcopals d’…

Estudià al Seminari Metropolità de València i fou ordenat prevere pel llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, al setembre del 1969 Assolí la llicenciatura en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca l’any 1970 i, vuit anys més tard, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma Coadjutor i rector de diverses parròquies a l’arxidiòcesi de València, féu tasques com a consiliari al Moviment Escolta i entre els membres de l’organització juvenil d’Acció Catòlica El 1993 fou nomenat vicari episcopal de la vicaria Llíria-Via Madrid Tres anys més tard, el 25 de març de…

Fou creat a conseqüència de la divisió de l’arquebisbat de Barcelona l’any 2004 De 1609 km 2 d’extensió, té 661393 habitants, 121 parròquies, 152 capellans, 23 comunitats de religiosos i 67 de religioses Episcopologi de Sant Feliu de Llobregat bisbe periode lloc de naixement Agustí Cortés Soriano 2004-24 València Xabier Gómez García des del 2024 Azkoitia, Guipúscoa

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…