Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Muhammad ibn Ismā’il Darazī
Cristianisme
Predicador turc.
Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria
Makàrios
Cristianisme
Arquebisbe i etnarca de Xipre, de nom Mikhail Khristodulu Muskos.
Inicialment fou un dels promotors de l' enosi amb Grècia Defensor del dret d’autodeterminació dels xipriotes, fou deportat a les illes Seychelles 1956, i tornà a Xipre després de la independència 1959 Elegit president de la república 1960, procedí a la revisió de la constitució Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara 1963 S'allunyà gradualment del projecte de l’enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Georgios Grivas Escapà amb vida del cop d’estat dirigit per la dictadura atenesa 1974 Ocupat un 40% del territori…
Filoteu Kòkkinos
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1353-54 i 1364-76).
Defensor de l’hesicasme, canonitzà Gregori Palamàs S'alià amb els occidentals contra el perill turc, però fou enemic de la unió Deixà escrits teològics i pastorals
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Mequitar
Cristianisme
Monjo armeni, de nom Pere Manuk.
El 1701 fundà un monestir a Constantinoble, que traslladà, dos anys després, al Peloponès, llavors sota protecció genovesa El 1715, en caure el Peloponès sota el domini turc, es refugià, amb els seus monjos, a Venècia, a l’illa de San Lazzaro Escriví comentaris bíblics i una gramàtica armènia
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…