Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pietro Parolin
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del Vaticà en…
Ian Richard Kyle Paisley

Ian Richard Kyle Paisley
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic nord-irlandès.
Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al…
Francesc Vidal i Barraquer
Francesc Vidal i Barraquer (dreta), amb el bisbe de Solsona (esquerra) i F.de Paula Vallet i Arnau, al santuari de Queralt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…