Resultats de la cerca

Tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal Eren clergues, no necessàriament preveres, bé que aviat foren sacerdots, perquè el seu càrrec anava unit a beneficis presbiterals Tenia, per a això, rendes i emoluments propis En alguns llocs de la Selva i el Maresme hom en digué diaconil

Originària de Síria, s’inspira en el madraša siríac Es compon d’una estrofa introductòria i de diverses estances οικοι, acabades amb una frase igual, que serveix de tornada El nom sembla designar, originàriament, el bastonet entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia la poesia El compositor més cèlebre d’aquest gènere fou Romà el Cantor Romà És famosa la composició anònima anomenada himne Akàthistos

Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567

Anava a càrrec del padrí pagar part del refresc i tirar els confits als menuts que assistien al bateig o l’esperaven a la sortida de l’església Els avis solien ésser els padrins dels primers nats, i d’aquí el nom de padrí o padrina que els és donat, fossin o no fossin padrins de baptisme dels nets Per a ésser padrí o padrina cal ésser batejat, tenir ús de raó, no ésser el pare, la mare o el cònjuge del batejat Entre els padrins i el nou batejat el dret canònic estableix un parentiu espiritual que constitueix impediment matrimonial

És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans Així, el 950 era a Roma, on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort del rei Lluí IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell…

Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola…

Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona…

Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l…