Resultats de la cerca

A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament Climent VII

Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…