Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
encíclica
Cristianisme
Document oficial del papa mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.
El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…
almoiner | almoinera
Cristianisme
Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
És el cap de l’Almoineria Apostòlica i signa els rescriptes de concessió de benediccions apostòliques
febronianisme
Cristianisme
Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius.
Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves autoritats, les…
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
Joan Pau II

Joan Pau II i Paulo Coelho
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Karol Wojtyła en ésser elegit papa (1978).
Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…
congregació
Cristianisme
Associació de fidels, amb vots o sense, que es reuneixen, sota una advocació religiosa, per a exercicis de pietat i amb finalitats apostòliques.
almoineria apostòlica
Cristianisme
Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc, i els rescriptes de les benediccions apostòliques.
Fou fundada, probablement, per Gregori X 1271-76
cancelleria apostòlica
Cristianisme
Oficina o dicasteri de la cúria romana, encarregada de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles, i de la custòdia del segell de plom i de l’anell del Pescador.
Existia ja al final del s VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat
congregació mariana
Cristianisme
Associació de clergues i laics que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l’espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d’Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…