Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
arxipreste
Cristianisme
Títol d’una dignitat dels capítols de catedrals o de col·legiates, generalment unida a la cura d’ànimes.
arxipreste
Cristianisme
Antigament, a les esglésies catedrals, sacerdot, generalment el més vell, que exercia les funcions de l’actual vicari general.
arxipreste
Cristianisme
Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d’un territori determinat, que comprèn diverses parròquies.
Actualment tendeix a assumir la direcció de la pastoral dins aquest territori
cardenal arxipreste
Cristianisme
Cardenal que presideix i governa la clerecia d’una de les basíliques patriarcals de Sant Joan, Sant Pere i Santa Maria la Major de Roma.
Francesc Pardo i Artigas

Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili…
arxiprestat
Cristianisme
Als capítols catedrals o de col·legiates, dignitat d’arxipreste.
Johann Joachim Spalding
Cristianisme
Teòleg protestant.
Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera