Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Ezequiel
Judaisme
Cristianisme
Sacerdot i profeta major d’Israel.
Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia
decret gelasià
Cristianisme
Compilació de diverses fonts feta al principi del segle V i posada sota el nom del papa Gelasi I.
Tracta, entre altres punts, de l’Esperit Sant, del nom de Crist, del cànon bíblic, de l’autoritat dels concilis i dels pares de l’Església
laudes
Cristianisme
En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí.
Essencialment consten d’uns quants salms generalment tres, un càntic bíblic, els salms 148-150 laudate , que donen nom a l’ofici i el càntic del Benedictus
amartiocentrisme
Cristianisme
Dins el cristianisme, tendència a reduir la vida del creient a la preocupació d’evitar tota mena de pecat.
Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc
Anton Deimel
Cristianisme
Jesuïta i orientalista alemany.
Professor a l’Institut Bíblic de Roma des del 1909 Capdavanter en el camp de la sumeriologia, edità texts sumeris arcaics i en publicà un diccionari, Sumerisches Lexikon 1925-50, en quatre volums
David Qimḥí
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Gramàtic i exegeta jueu, fill de Yosef Qimḥí, que emigrà al Llenguadoc durant la invasió almohade.
La seva obra principal és el Miklol , que conté una gramàtica hebrea, amb importants innovacions, i un lèxic bíblic que eclipsaren les gramàtiques i lèxics anteriors En exegesi bíblica Gènesi, Profetes i Salms es mostra racionalista, seguidor de Maimònides i fortament anticristià
Pius Johann Parsch
Cristianisme
Teòleg i liturgista austríac.
Religiós augustinià a Klosterneuburg 1904, hi fou professor pastoral Divulgador del moviment litúrgic i bíblic des del 1919, l’adaptà a les terres de parla alemanya Fundà la revista Bibel und Liturgie 1926 Les seves obres han estat traduïdes a gairebé totes les llengües
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental practicat per la branca catòlica.
D’origen antioquí, tingué després com a centre important Edessa S'estengué a través de l’església caldea per Mesopotàmia i Pèrsia actualment perdura sobretot a l’Iraq i a Síria i arribà fins a la Xina i l’Índia, on encara subsisteix ritu malabar De tots els ritus orientals és el que té un caràcter més simple i arcaic, així com un esperit fortament bíblic
Victorio Oliver Domingo

Victorio Oliver Domingo
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat presbíter a Terol el 1954, estudià al Pontifici Institut Bíblic de Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura L’any 1972 fou ordenat bisbe auxiliar de Madrid, el 1976 bisbe de Tarazona, el 1981 bisbe d’Albacete, i entre el 1996 i el 2005 fou bisbe d’Oriola-Alacant, càrrec al qual renuncià per raons d'edat Entre el 1990 i el 1999 presidí la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal