Resultats de la cerca

Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir…

Coneixedor de moltes llengües orientals, centrà les seves recerques en l’estudi dels llibres litúrgics de les biblioteques de Roma, i publicà els més antics manuscrits litúrgics romans i gallicans coneguts Climent XI el promogué al cardenalat 1712 Les seves obres més importants foren reeditades en onze volums per AFVezzosi 1747-56 Fou beatificat per Pius VII 1803

Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de biblioteques…

Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona,…

Bisbe de Vic 1581-87 i de Tortosa 1587-89 Graduat en teologia i en sagrada escriptura 1562 a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València Treballà a Roma 1575 en la correcció del decret de Gracià i altres texts Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Tomàs de Taixequet Dedicà a Felip II un Memorial , en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S Laurentii Bibliotheca ,…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de…

Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa per una línia…