Resultats de la cerca

Prior del convent dominicà de Colònia 1472 i inquisidor de Magúncia i Trèveris 1481, es dedicà a perseguir aferrissadament les bruixes, contra les quals escriví el tractat titulat Malleus maleficarum 1489

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…

Cridada a Germània per sant Bonifaci, fou abadessa del monestir de Heidenheim, fundat pel seu germà Wunibald El seu cos fou traslladat a Eichstätt segle XI, on, per la coincidència de la festa amb les celebracions paganes de primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada Nit de Walpurgis Hom creia que durant la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps Els camperols, per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, en collocaven a les portes, encenien fogueres i feien…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la…

La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…