Resultats de la cerca

Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic

És dit sempre en to solemne o cantat pel celebrant i acaba amb la invitació a l’assemblea a unir-se al cant del Sanctus El text és variable d’acord amb el temps litúrgic o circumstàncies diverses

Cantat per Prudenci i per Venanci Fortunat i sovint identificat amb homònims, particularment amb un mim romà llegendari que hauria estat martiritzat sota Dioclecià Fou molt venerat a Catalunya durant l’edat mitjana La seva festa se celebra el 25 d'agost

N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats

Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia