Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Josep Oriol
Cristianisme
Eclesiàstic.
El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina,…