Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…
Esteve Pinell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era capellà de la casa missió de Barcelona Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi
Francesc Nadal
Cristianisme
Felipó.
És autor d’un Compendi de doctrina cristiana 1793, del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d’una Vida del Beato Josep Oriol 1815
Ramon de Reus
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, diplomàtic i jurista.
Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos
Arnau Estanyol
Literatura
Cristianisme
Religiós carmelità.
Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes
Josep Hivern i Foguet
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir 1756, que tingué una gran difusió al segle XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics
,
Benet Ferrer
Cristianisme
Pretès heretge d’origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos.
Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial
Ramon Ponç
Cristianisme
Missioner.
Prior del priorat augustinià de Santa Maria d’Ullà Baix Empordà, durant la guerra contra Joan II fou partidari de la generalitat i desposseït després del priorat Sembla que fou ell l’ermità català Ponç que acompanyà Colom en el seu segon viatge a la Hispaniola Haití, on es dedicà a evangelitzar els indígenes i és considerat així el primer missioner cristià del Nou Món Escriví una relació dels usos, costums, religió i mites de la Hispaniola, primer escrit d’aquest gènere sobre els indígenes d’Amèrica
Josep Bellvitges
Literatura catalana
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i eclesiàstic.
Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05
,
Francesc Orriols
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana 1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina