Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
franciscana de la Immaculada Concepció
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení fundat el 1859 a la Garriga pels franciscans Miquel Rosselló i Ramon Boldú a partir d’un beateri femení creat dos anys abans, amb la finalitat d’educar noies i de tenir cura de malalts als hospitals.
Fou aprovat pel bisbe de Barcelona el 1868 i per LleóXIII el 1891
dominicana de la Immaculada Concepció
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei missioner i de l’ensenyament fundada a Pamplona el 1945 i que actualment té un total de 14 cases, de les quals 5 són establertes a Catalunya i 1 a València.
Giovanni Battista Veschi e de Campagna
Història
Cristianisme
Política
Bisbe i polític italià.
Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la Immaculada,…
magisteri eclesiàstic
Educació
Cristianisme
Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri, en la qual la missió conjunta de la jerarquia…
trinitària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1886 per Joan B.de la Concepció Calvo i Tomàs i les monges Maria de Jesús, Joana B.de la Concepció, Felisa de Sant Joan de Mata i Trinitat de Sant Bernat.
Fou aprovada pel papa el 1890 Tenen com a finalitat l’educació cristiana de les nenes i l’assistència als malalts
premi
Filosofia
Cristianisme
Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós, que hom troba en totes les concepcions eticoreligioses que proposen una solució escatològica als problemes de la vida i reclamen un judici final.
El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia
Ferran Dies
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Roderic Dies i germà de Manuel Dies de Calataiud , autor del Llibre de manescalia , vengué a aquest últim la seva baronia d’Andilla Convocà diversos certàmens literaris 1482, 1486 i 1487 en honor de la Puríssima Concepció El de l’any 1486, en vers, donà lloc a l’ Obra de la sacratíssima Concepció de la intemerada Mare de Déu , publicada per Lambert Palmar València 1487 a instàncies de Ferran Dies També feu publicar 1488 un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra, un sermó de Felip de Malla, en honor també de…
,
dipòsit de la fe
Cristianisme
Fórmula consagrada pel concili I del Vaticà que designa el conjunt de veritats revelades confiades a l’Església catòlica per tal que les guardi i transmeti inalterables.
Aquesta expressió, de ressò estaticista, ha estat oblidada per la moderna teologia a partir d’una concepció més dinàmica de la fe i del dogma
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…