Resultats de la cerca

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma

Bisbe de Vic 1581-87 i de Tortosa 1587-89 Graduat en teologia i en sagrada escriptura 1562 a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València Treballà a Roma 1575 en la correcció del decret de Gracià i altres texts Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Tomàs de Taixequet Dedicà a Felip II un Memorial , en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S Laurentii Bibliotheca ,…

Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva…

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…

El seu pare, Gaspar, a més d’ocupar càrrecs en el consell municipal, fou un dels comissaris delegats pel virrei per a desarmar els moriscos revoltats a la vall de Gallinera 1563, i un dels seus oncles, Pere, fou jurista Llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597, càrrec que conservà fins a la seva mort i que li proporcionà una certa projecció social en la vida ciutadana El 1602 ocupà el càrrec de predicador de la ciutat, primer interinament, substituint el malalt Pere Joan Monçó, i, després, com a titular 1606, un càrrec que l’obligava a fer mitja dotzena de…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…