Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
William Thomas Brown
Cristianisme
Des del 1869, missioner metodista a Barcelona, on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.
El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui Predicà al Vallès i, després, a Palma Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos collaboradors autòctons
Marc Antoni Alòs i Orraca
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons
Camilo Torres Restrepo

Camilo Torres Restrepo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i revolucionari colombià.
Ordenat de sacerdot 1954, estudià sociologia a Lovaina i fou professor a la Universitat de Bogotà i a l’escola superior d’administració pública En intentar de crear el Frente Unido del Pueblo Colombiano, d’oposició, es veié obligat a demanar la reducció a l’estat laical 1965 Fracassat el Frente, s’incorporà al moviment guerriller de l’Ejército de Liberación Nacional 1966 i morí en combat poc després És autor de diversos estudis sociològics
sedevacantisme
Cristianisme
Corrent tradicionalista, dins el catolicisme, que sosté que, després de la mort de Pius XII (1958), la Seu de Pere és vacant i que els successius papes són heretges i, doncs, són il·legítims i usurpadors.
Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante 'havent-hi seu vacant'
febronianisme
Cristianisme
Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius.
Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia
Antonio Genovesi
Economia
Filosofia
Cristianisme
Economista, filòsof i eclesiàstic italià.
Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor
Berenguer de Cruïlles
Cristianisme
Bisbe de Girona (1349-62).
Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei El 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles 1334-35 El 1359 fou elegit diputat de la generalitat en crear-se aquest organisme
Bernardo Francés y Caballero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les…
Eustaquio de Azara y de Perera

Eustaquio de Azara y de Perera
©
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li…